Lector d’empremta digital
Un lector d’empremta digital era fins fa poc una tecnologia bastant exòtica en el món real, on vèiem pel·lícules futuristes amb aquesta mena de dispositius. En els últims anys, no obstant això, han començat a aparèixer escàners pertot arreu: edificis d’alta seguretat, telèfons mòbils, entrada a oficines i fins i tot en teclats de PC.
Les empremtes dactilars són un marcador únic per a cada persona. Si bé dues impressions poden semblar bàsicament iguals, un programari avançat pot detectar diferències clares i definides.
En aquest article, parlarem més sobre el detector d’empremta digital i els diferents tipus que hi ha.
Què és un lector d’empremta digital?
Els sensors d’empremtes dactilars són dispositius electrònics que permeten identificar les petjades dels nostres dits. Aquest procés es compon principalment de lectura, guardat i identificació de l’empremta dactilar. Cada petjada dels nostres dits són diferents entre si, i per descomptat, diferents a qualsevol altra persona.
Com funciona el lector d’empremtes digitals?
Un sistema d’escàner d’empremtes dactilars té dues funcions bàsiques. D’una banda, necessita obtenir una imatge del teu dit i per un altre, ha de determinar si el patró de crestes i valls d’aquesta imatge coincideix amb el patró de crestes i valls en imatges prèviament escanejades i guardades.
Tots tenim marques d’identificació úniques en els dits que s’utilitzen per a crear una empremta digital. Aquests no es poden canviar ni eliminar, per la qual cosa són un bon indicador d’identitat per als procediments de seguretat.
Tipus d’escàners d’empremtes dactilars
Dins dels diferents tipus d’escàner biomètric trobem diversos tipus de lector d’empremta dactilar:
- Escàner òptic
- Escàner de capacitancia
- Escàner ultrasònic
- Escàner tèrmic
Els escàners òptics prenen una imatge visual de l’empremta digital usant una càmera digital. El conjunt de píxels formen una imatge de l’escena escanejada (en aquest cas, un dit). Posteriorment, es compara l’empremta digital capturada amb les empremtes digitals registrades.
Els escàners capacitius o CMOS utilitzen condensadors i, per tant, formen una imatge de l’empremta dactilar a través del corrent elèctric. Aquest tipus d’escàner tendeix a sobresortir en termes de precisió. Aquest tipus d’escàners solen ser més compactes que els dispositius òptics.
Els escàners d’empremtes dactilars per ultrasò utilitzen ones sonores d’alta freqüència per a penetrar la capa epidèrmica (exterior) de la pell. Posteriorment, les ones es reflecteixen en el sensor que després s’analitzen per a crear una imatge digital de l’empremta digital.
Finalment, els escàners tèrmics detecten les diferències de temperatura en la superfície de contacte, entre les crestes i les valls de les empremtes dactilars.
Avantatges i desavantatges d’un lector d’empremta digital
Després de veure els diferents tipus de sensors d’empremtes digitals, veurem que avantatges tenen els escàners d’empremtes dactilars sobre altres sistemes. A continuació nomenem una sèrie d’ells.
- Els atributs físics són molt més difícils de falsificar que les targetes d’identitat.
- No pots endevinar un patró d’empremtes dactilars com pots endevinar una contrasenya.
- No pots perdre les teves empremtes digitals, iris o veu com pots perdre una targeta d’accés.
- No pots oblidar les teves empremtes digitals com pots oblidar una contrasenya.
Però per efectiu que sigui, certament un sensor d’empremta digital no és infal·lible i tenen grans desavantatges. Els escàners òptics no sempre poden distingir entre la imatge d’un dit i el dit en si, i els escàners capacitius a vegades poden ser enganyats per un motlle del dit d’una persona.
Fins i tot en el pitjor dels casos, un delinqüent podria fer ús del sensor d’empremta digital tallant el dit a algú per a passar el sistema de seguretat de l’escàner.
Perquè aquests sistemes de seguretat siguin més de confiança, una bona idea és combinar l’anàlisi biomètrica amb un mitjà d’identificació convencional, com una contrasenya (de la mateixa manera que un caixer automàtic requereix una targeta bancària i un codi PIN).
Aplicacions d’un lector d’empremta digital
A continuació pots veure diverses aplicacions típiques d’un lector d’empremta dactilar:
- Seguretat per accés a l’ordinador
- Telèfon mòbil
- Comerç electrònic
- Sector bancari
- Informació mèdica
- Autenticació d’usuari en aplicacions
Són les empremtes dactilars úniques?
Les empremtes dactilars apareixen abans de néixer i seran, excepte per accident, les mateixes al llarg de tota la vida.
Les emprentes es desenvolupen aleatòriament amb l’ADN i són pràcticament úniques en cada persona. Encara que és possible trobar-nos emprentes idèntiques en persones diferents, aquesta situació té una probabilitat molt baixa de donar-se.
Tingues en compte que trobar dues persones amb emprentes idèntiques i que utilitzin el mateix lector d’empremtes digitals és gairebé impossible.
Conclusions
Hi ha diverses formes en què un sistema de seguretat pot verificar que algú és un usuari autoritzat.
En general, per a superar un sistema es busca “el que tens“, com per exemple una targeta d’identitat amb banda magnètica. D’altra banda es busca “el que saps” i requereix que ingressis una contrasenya o un número PIN. O finalment, “qui ets“, on es busca una evidència física que confirmi realment la teva identitat i és aquí on trobem un patró de veu, d’iris o en concret el tema principal d’aquest article, una empremta digital.
Si vols ampliar més el tema sobre el lector biomètric i conèixer que projectes hem treballat en aquesta àrea, el següent enllaç et porta directament a la pàgina de sensors biomètrics.
Esperem que t’hagi estat útil aquest article. Si tens entre mans algun projecte d’enginyeria i creus que podem ajudar-te, aquí et deixo l’enllaç on ens podràs contactar i explicar-nos més a prop d’això.