Sensors sense Fils
Què són els sensors sense fils?
Els sensors sense fils són eines de mesurament compostes per transmissors, que converteixen els senyals dels instruments de control de procés en transmissió de ràdio. Aquest senyal de ràdio és interpretada per un receptor que després converteix el senyal sense fil a una sortida desitjada específica, com pot ser un corrent analògic.
Xarxa de sensors sense fils
Una xarxa de sensors sense fils es basa en dispositius (nodes) que són capaços d’obtenir informació del seu entorn, mesurant qualsevol paràmetre físic d’interès, processar-la localment i comunicar-la a través d’enllaços sense fils fins a un node central de coordinació.
Els dispositius són unitats autònomes que consten d’un microcontrolador, una font d’energia, un radiotransceptor (RF) i un element sensor.
H2020 Projecte HERMES (2017-2018)
El projecte HERMES va ser un projecte finançat per la Unió Europea dins el seu programa marc H2020 que desenvolupava el futur vagó per al transport de múltiples materials granulars a Europa. El vagó tindria major càrrega útil, flexibilitat i permetria oferir els serveis logístics de forma més ràpida i intel·ligent.
Sensors sense Fils
INLOC va ser responsable del disseny i el desenvolupament del sistema de monitorització sense fils per a un transport millorat de múltiples materials granulars.
Inloc Robotics va treballar en el projecte HERMES durant els anys 2017 i 2018.
Es van controlar diversos paràmetres del vagó:
- la temperatura i la humitat del producte transportat (sal)
- la temperatura i la humitat de l’interior del vagó
- la pressió pneumàtica del sistema de fre
- el nivell de combustible
- el nivell de la caixa de sorra
- l’estat de les zapates de fre
- la càrrega dels eixos del vagó
- la temperatura dels coixinets de les rodes
- el posicionament del vagó GPS
Protocol IEEE 802.15.4
Totes aquestes dades es van mesurar mitjançant tres nodes de sensors distribuïts al llarg del vagó i intercomunicats per dispositius de RF mitjançant el protocol IEEE.802.15.4.
Recordem que aquest protocol és un estàndard que defineix el nivell físic i el control d’accés al mitjà de xarxes sense fils d’àrea personal amb taxes baixes de transmissió de dada.
El node mestre també tenia la capacitat de transmetre les dades, un cop codificades correctament, a un servidor al núvol mitjançant la tecnologia Sigfox. La transmissió es realitzava una vegada cada hora per allargar la vida de la bateria.